Pàgina:Noveles (1906).djvu/224

Aquesta pàgina ha estat validada.
220
emili vilanova

ta sinceritat, — si qualsevol me demana detalls y menuderíes y vol que l'informi ab escrupulositat de lo vist, succehit y sobrevingut, no podré contestar cabalment l'inventari. La memoria'm flaqueja d'allavors ensà; y ademés, se necessita tenir un cap de molta llum y d'inteligencia per recordar punt per punt lo que vaig veure y'ls llochs per ahont vaig passar. ¿Què m'esplica a mi del francès? Jo'l vaig assistir mentres vaig tenir conexement humà: axís que vaig entrar en regalía celestial, allí se me acabà la responsabilitat, per que allí acabava l'home.
Ja dich, no sé còm vaig retornar a la bomba, ni'm recordo quína furia l'empenyía pel cim per ferla baxar y córrer ab tanta prestesa'l poder de llegües qu'hi hà desde l'acabament dels núvols fins a trobar les primeres celisties de les estrelles més elevades que suran per damunt d'altra mar de boyres que son les que descubrexen los marinos ab instruments de la ciencia. No sé rès. Tinch memoria confosa d'haver passat molts cops, no sé quants, per tots los climes del món y per totes les