Pàgina:Noveles (1906).djvu/220

216

emili vilanova

les arrels de les plantes bevían la sava y prenían los minerals que donan gust, dolsura, matisos y perfums a tota lley de flors y sustancia alimentosa a tanta mena de viandes y llegums. Allí'l diamant se formava a ulls vistos, prenent gotetes de llum, endurintles, amassantles y fentles cautives a copia de temps y sabiesa. De raigs de lluna arrodonits vaig veure com se criavan les perles: y'l per que'l vi treu aquella fortalesa traycionera y fellona com esguart tentador de femella estimadora que fa pecar al varó auster, que pertorba ab son esperit, y fa pecar als enteniments més assahonats de les nacions forasteres.
La tosca duricia del ferro allí's veya d'ahont naxía y per que tan ruda's criava. Les aygües, que després sobrixen y cauen formant rius, cascades y brassos de mar, ab tempestats perilloses, allí naxían placentes y serenes en rulls copiosos ò estesos en abundant cabellera de innumerables filets, lleus y sedosos y riolers de puresa y transparencia tanta com los cristalls que li donavan vida. Unes clapes fosques, ne-