Pàgina:Noveles (1906).djvu/214

210

emili vilanova

trena molt curiosa feta ab llamps debilitats;) l'aucellàm esten les ales, desplega'ls vanos, arrenca'l vol, y s'enduen lo carro axecant boyres qu'al desferse y caurem sobre la falda, reparo qu'eran diamants fins. Los demés angelets voltavan lo carruatge, y desfentse les guirnaldes de flors que'ls hi travessavan lo pit, les feyan giravoltar, acoblats de dos en dos, per damunt nostre y dels pavos reals, formant rengles d'archs bellugadissos que'ns acompanyavan, fentnos ombra perfumada y corrent tant com la carrossa.
Travessarem prats de violers, que la vista no podía conseguir la fi de tanta exquisitat, ab clapadisses de papallones blanques que xuclavan la mel sobrera d'aquelles flors. Entrem de frente en un bosch de lliris que balandrejavan escampant aromes per tot lo camí de ronda del cel, com graciosos incensers de marfil y or tendre moguts com per art celestial. Los tanys s'apartan per dexarnos passar, y entremitx de la espessa, per sobre les branques, aucells que no vaig poguer definir de quína casta eran, ensejavan un him-