Pàgina:Noveles (1906).djvu/213

Aquesta pàgina ha estat validada.
209
caricatura

cia de flors dexatades en arrops de poncems.
«Ara, víngui ab nosaltres.»
«¿Ahont me voleu portar?»
«Som massa aprop del cel; aquí no s'hi pot estar vostè, que hi hà clausura.»
Un vol de serafins s'axecà remuntantse què sé jo quantes hores lluny, y per tant que s'apartessin sempre'ls veya be y clars com si'ls tingués aprop, ab sos cabells rossos que n'haguera pogut comptar los bucles, y'l mitx-riure als llavis ensenyant ses dents petites com anissos. Prop del cel, rès disminueix de mida, no hi hà distancies ni gruxos d'ayre, ni boyres, ni rès qu'empetitexi a ningú: lo lluny es aprop y lo aprop..... tant se val; en una paraula, la vista no s'enganya may.
Tornaren desseguida'ls meus angelets, montats en carro de plata trasparenta ab rodes de cristall y quatre brillants grossos com taronges en cada botó. Sis pavos reals l'arrastravan. Pujo dalt; un serafí agafa les brides, qu'eran cintes de raigs de sol ab serrellets de gotes d'aygua; pica ab les xurriaques (una