Aquesta pàgina ha estat validada.
VI
Jo butxaquejava cercant terrossets de sucre per donarlos als serafins. Ells, endevinant l'intenció y rientsen, me van dir: «Nó, no'ls busqui; aquí no s'estila menjar; hi hà uns ayres dolsos que'ns servexen d'aliment, ¡Les sucreríes de la terra son amargantes, pobre senyor Janet!..... ¿Que té gana?» Y sense esperar resposta, agitaren les ales. Un ayre fi y perfumat me refrescà la cara y m'endolcí la boca com si m'empassés suaument oximel de maduxes ab olors de violes. Desseguida'm vaig sentir reforsat y plè de benestar, bevent ab dalè aquell mannà tan saborós y alimentici ab sentida d'essen-
