Pàgina:Noveles (1906).djvu/211

Aquesta pàgina ha estat validada.
207
caricatura

llit. Tots dos me miravan, se posavan a plorar, y jo vaig venir aquí. Ara so angelet. No hi vaig al colegi fins al vespre. Estich més alegre. Lo papà y la mamà van plegats sempre. Y sempre parlan de mi y alsan lo cap per guaytarme. Cada día'ls veig. ¡Pobra mamà! díguili que no plori... ¡Senyor Janet! Lo papà, pobret, l'aconsola, y ell, després, quan està sol y ningú'l guayta, també plora y'm diu unes paraules dolses!...»