Pàgina:Noveles (1906).djvu/200

Aquesta pàgina ha estat validada.
196
emili vilanova

Lo Mússiu, acabades d'extendre les disposicions finals, caygué en basca.
Jo anava fent cigarros y fumant, l'un derrera l'altre. La nit, més negra que may: les estrelles nos rodejavan y brunzían, fugint d'aprop nostre com vols d'abelles.
Lo Mússiu's retorna una mica, me pregunta quín'hora es y si he donat curs al testament.
Ab lo renech que vaig llensar se dexonda del tot y'm pregunta esverat: «¿Què hi hà, monsieur Janet?»
«Un gran cataclisme: sens adonarmen, m'he fumat lo vostre testament.
«¡Cent quaranta mil franchs llensats en mitx dels núvols!» va dir, y's desmayà altre cop. —