«vínga la vostra mà!» feya'l francès allargant la seva y trayentse'ls guants apressurat. Un cop, si no la retiro me l'anava a besar. Y copa ve, copa và, 'ns varem dir nostres coses. Lo Mússiu no més tenia a la boca aquesta exclamació: «¡Y encara us hi esteu en aquesta Espanya enderrerida! Un home com vos, de la categoría dels hèroes! A Fransa, per exemple, ja forau inscrit sobre'l gran llibre, y l'Estat us passaría una renda viagère; no'n perdeu pochs de mils franchs cada día que's retrassa lo vostre départ. En fin, que'ns varem comunicar tot lo nostre sentir; ab aquella tarde vaig apendre més de francès qu'en tots los meus estudis y viatges; y ell, de parlar lo castellà baix la direcció meva, més llis y seguit que qualsevol assistent. Nos varem despedir entesos de pactes y condicions. L'endemà, a les tres de la tarde, ell y jo'ns engegavam cel amunt ab la bomba: ell per fer lo seu negoci; jo per mudar d'ayres y curar la catarral.
La entrada al Torin costava un duro, però les revenían a cinch. Hi va haver molta revolució per entrar
Pàgina:Noveles (1906).djvu/194
Aquesta pàgina ha estat validada.
190
emili vilanova
