Pàgina:Noveles (1906).djvu/189

185

caricatura

— Ja ho sé; després un rovell d'ou y...
— Justa: la lloca y els pollets, tot barrejat y coll avall. ¿Es aquest lo remey que vostè's pensa?
He demanat la copa per que ja tinch esgarrifanses de fret tan sols de pensarhi. Lo metge m'ho té manat. «No se'n recordi may; y si percàs ho té de referir (m'ho va posar en la recepta,) un cop no més al any; no n'abusi, que li podrà dur mals resultats.» Per axò prench aquest cordial de Jamaica, per referme abans no'm vingui l'insult. —
Fins lo pianista, que feya estona amohinava al auditori, perdut lo compàs, teclejant com un esperitat d'una nota a l'altra sense aturarshi gota y fent saltar los dits com si totes cremessin, parà en sèch per escoltarho.
— Ja fa anys d'axò que vaig a contar, — prosseguí'l senyor Janet, bevent lo licor y avansant lo llavi de abaix per donar una reprempsada al mostatxo y xarrupar les escorrialles qu'hi quedavan; — jo estava en la plenitut de la vida, a la flor de la joventut, de la forsa y del poderiu.