Una de les seves mentides dobles improvisades ab més frescura, va ser en ocasió de donar remey per curar los costipats. Estossegava molta gent en lo Cafè De los Lanceros, cantonada del carrer del Infern. En la pastera de les mentides, qu'axís era anomenada la taula que presidía lo senyor Janet, casi be tots estavan encadarnats menos ell.
— ¿Còm s'ho arregla, senyor Janet, per no agafar la passa?
— ¡Que'n fa d'anys que no tusso, estornudo, ni'm refredo may! Me vaig curar radicalment.
— ¿Còm, ab quín remey?
— Costa molts diners, y's necessita valor y serenitat.
— ¡Per diners ray! Dígui, home; cúrim y cónti quant me'n faig.
— Tórni a escanyar la bossa y fíquissela a la butxaca. Lo remey lo dono sense interès. Però, es massa serio, y ni vostè ni cap dels que son aquí'm penso que no tindràn prou resolució pera ferlo.
— Veyàm, esplíquis; quí sab, devegades...
— Noy, pòrta una copeta de Jamaica.
Pàgina:Noveles (1906).djvu/188
Aquesta pàgina ha estat validada.
184
emili vilanova
