Pàgina:Noveles (1906).djvu/185

181

caricatura

da xinesca, y com a casa'l sogre estavan avesats a volar sense topar ab les parets y s'extenían fins a perdres de vista, per que no s'anyoressin, vaig tenir aquest atreviment, que de mil cops no n'ix un, d'engegarlos al vol com si fossen coloms. Ab la ventatja, que vull que consti: en tres anys que vaig tenir lo capritxo de ferlos alsar, no se me'n varen perdre ni una parella. Axò sí, a l'hora que agafava la canya y, posat dalt del kiosco, 'ls feya alsar, tots los terrats s'omplían de gent, y de Santa María fins al Pi, tots los campanars dels circuhits, lo senyoriu hi estava axís, atapahit com los grans d'una panotxa. De Montjuich m'encaravan lo telescopi, y'l Governador de la fortificació no's movía de la torre de les boles, que li haguerau vist voleyar les plomes del seu barret de tres picos. Y quan aquell estat major d'aucells de luxo, aquells professors de música fina comensavan a arpejar les seves combinacions y registres primorosos, hi havía terrat en que les senyores ploravan a raigs desfets per que allò talment representava cosa divina com l'Anuncia-