flors y plantes al principi, després dexèushi caure sobre lo dels canaris; per que hi envío tanta gent a demanar informes, que, segons de quina lluna'l trobessiu , fora fàcil qu'us enviés al botavant.»
«¿A mi?... — li vaig contestar rient; — home, si'm dèu l'empleo!...»
Se té de proclamar: me va servir d'amich. Al primer any de cría, dotze mascles y dotze femelles vaig treure; l'altr'any, trenta quatre canaris barrejats, d'ambos géneros. Axò't costarà un dineral de gavies! vaig dir entre mi; jo que'ls engego a la quadra de casa'l sogre. Apa, espargíuse per aquí, aprenèu a volar. Era prou gran a casa'l sogre... ¡Teniu de pensar qu'era una quadra que s'hi feyan volar estels!
— Que no hi havía sostre? — preguntava algun curiós.
— ¡No n'hi havía d'haver! però no s'afigurava, de tan alt. Jo hi axecava un estel que, sense la cúa, hi descapdellava quinz'onzes de fil d'empalomar. Però'm vaig cansar de tenirlos allí. Quan vaig arribar a contarne cinquanta parelles, los vaig portar al terrat meu, los hi vaig fer una miran-
Pàgina:Noveles (1906).djvu/184
Aquesta pàgina ha estat validada.
180
emili vilanova