tilles del aucell de casa. Los canonges li donavan després la enhorabona per lo be qu'ho havía fet. ¡Lo Capítol en pes s'havía de reunir, arribarse fins a casa, y'ls cops de boneto y les cortesíes fetes davant de la gavia del meu canari, qu'era l'autor d'aquella cantadissa de boscuria!
Està clar, l'organista no volía que fos dit que les havía apresses a ca'n Janet.
Quan lo vaig comprar, m'ho va dir l'aucellayre: «No es un canari lo que us vench; es una xaranga.»
«Es que'l vull per la cría.»
«¿Per la cría? ¡ara sí qu'us haveu posat al mitx dels quartos! Serà un pare de familia complert. Anèu, ja esteu servit, no remenèu més gavies. Aquest y cap més: es un dirho a vos; té dos germans, de la matexa niuada, que son los encarregats de omplir la pajarera del Jardí del General. Arribèushi tot passejant! y quan veyeu al guarda-passeyo de la cama de fusta, diguèuli qu'hi aneu de part meva. Sortíuli a parlar d'aquells dos mascles bessons... ey! diguèuli ab certa mònita, parlant de
Pàgina:Noveles (1906).djvu/183
Aquesta pàgina ha estat validada.
179
caricatura
