Pàgina:Noveles (1906).djvu/182

178

emili vilanova

lo gos; Sant Daniel, ab la cobla de lleons sempre, que no havía de girar lo cap per veure si'l seguían; y'ls Evangelistes, uns sabiassos, vès si'ls has vist may, ni de día ni de nit, sense la seva fiera al costat! ¿Y per quín motiu no hi pot haver algun sant que críi canaris y'ls envíi bo y ensenyats de solfa aquí baix? Per forsa al cel hi té d'haver de tot. Lo Patriarca Sant Joseph ¿que't pensas que té abandonades les serres y les garlopes y que les dexa rovellar? Sant Pere, ¿volste jugar que prega a Deu quan hi hà mal temps y pensa ab los companys qu'estan en perill de perdres? Sí que la faríam bona si's donessin vergonya d'haver sigut uns pobrets que no tenían ni sis quartos per comprar una trista paquetilla!...»
No tinguèu quimera que pels vols de Nadal, en Mateuet, l'organista de la Seu, s'oblidés de passar per aquí a donarme conversa y escoltar dissimuladament al meu canari. Jo feya'l desentès. Però, a la diada de Nadal no mancava a les funcions. Y, punt per punt, sense faltarhi una solfa ni cap sostenido, sentía les matexes passades y carre-