Pàgina:Noveles (1906).djvu/181

Aquesta pàgina ha estat validada.
177
caricatura

va a casa reventat; li donava un bossinet de melindro sucat ab vi de pesseta, la seva fulla d'escarola per postres, y, com si no hagués estat rès; se'n pujava al saltador, tit, tit, tit, com aquell qu'afina'l violí y, ¡amigo de Deu! se desplegava ab una tanda de cants, qu'allò era sinfonía y òpera tot enganxat, com si rompessin d'una orquesta d'instruments de vent, clarinets, violes y flautetes, amagada entremitx dels filferros de la gavia.
«¡María Santísima! — cridava la dòna, — aqueix canari's reventarà. ¡Ay, pobret, míra com se li infla'l coll!»
«Déxal inflar; ara esplica lo que ha vist al moniment. Té, ara canta'l Passio...: ¿A quí cerqueu? Ara fa de Jesús. Escólta, vés escoltant..... tot ho refereix. Li pregunta Pilat: Tu ets Rey?...»
«Calla, no digues blasfemies.»
«A poch a poch, aquexes bestioletes ja venen instruhides directament de la Gloria. Míra, Sant Joan anava pel món ab un bè; Sant Antoni viatjava ab un porquet qu'era un èbano; Sant Roch no dexava may