Pàgina:Noveles (1906).djvu/179

Aquesta pàgina ha estat validada.
175
caricatura

nia y no sabía còm rompre a parlar.
«Assèguis , prèngui assiento y cubrèxis,» li vaig dir per animarlo. Comensa a treures tots los anells que portava; hi havía dit en que n'hi duya tres. Sí, a dojo, com una barreta de cortina. Jo entre mi deya: vés fent, ja t'he entès la munta; veuràs com te pentino.
«Don Juan, todo esto ofrezco por el pajarito.» Y'm dona un puro de la Cuesta de Abajo y a l'altra mà'l pilot de tumbagues de brillants.
«Don Panchito, se'n haurà de tornar a Cuba y fer més fortuna, si vol l'aucellet...» —
Y luego ab molt misteri y baxant la veu afegía:
— Tot lo sucre roig qu'entrava al continent era dels seus ingenios. Estava avingut ab les aduanes, y les caxes que no portessin la marca de Don Pancho eran declarades decomiso. Vull dir ab axò que no era cap pelacanyes. Contèu: tenía una brigada d'escrivents a la isla que no més feyan qu'extendre lletres pagadores a la vista y enviarles cap a Espanya. Cada vegada qu'arribava fragata, ¡el trasbals qu'hi havía en sos