Pàgina:Noveles (1906).djvu/171

Aquesta pàgina ha estat validada.
167
caricatura

cipal, ab la Princesa als brassos, que nos feya adeu ab lo mocadoret blanch... La sanch que m'hagués demanat l'haguera vessada altra vegada per ella: per que allò era tractarme a mi, al Janet, com a testa coronada. ¡Y'n sé d'estimar jo quan veig qu'una persona's sacrifica!


* * *

Quan vaig arribar aquí, ja hi havía lo piló a un cap y altre de carrer per destorbar lo pas al acarreu. Y desde llavors lo marquès de Monistrol y'l de Sentmenat tenen d'anar contra direcció per entrar lo cotxe a casa. Ofesos de ser penyorats tantes vegades pel municipal, me van fer dir pel majordom qu'estavan cansats de treure moneda, y còm se podía compondre que no'n patís ningú. Jo: «que s'entengan directament ab la Reyna; es cosa d'ella.» ¡Cà! no'n van treure rès. Ab lo con qué, que si haig de llogar un carretó per entrar ò sortir feyna, carrego y descarrego al morro de la botiga. En aqueix punt tinch més fuero que la noblesa de la Riera de Sant Joan.