En cada extrem hi havía dos caps de nina ò figurins de cartró, ab los ulls fixos al mateix indret, la rialleta sobrexint d'una boca carminosa, lo nas tan menut que no pujava més que'l cocoll d'una baldufa, y una roseta a cada galta. Portava l'una safarina d'estamps virolats, y l'altra, més a la fresca, gorreta blanca plena de flochs y voltada de puntes acanalades. A la paret, sobre fondo de roba, s'hi veyan vestidets de criatura, ab les mànegues esteses, y al cap de vall dues gorretes com si les tinguessin en les mans que no se'ls hi reparavan.
Derrera aquest taulell, desde les sis del matí pel bon temps y axís que clarejava al hivern, a tota hora s'hi trobava a la Tristeta, 'ls ulls sobre la tasca, cusint y cantant sense distreures pera badoquejar. Sempre cantava; contan que'l seu nom va ser ditxo d'una vehina llensat de pura pensa, y li quedà. La seva procedencia va ser molt temps desconeguda; mes les comares, que tot ho indagan, deyan qu'havía exit de la Misericordia. No se sabía rès més del seu origen; ben segur que la se-
Pàgina:Noveles (1906).djvu/17
Aquesta pàgina ha estat validada.
13
tristeta
