Pàgina:Noveles (1906).djvu/163

159

caricatura

«Us decorarèm ab la Legió d'honneur, — van dir espantats de lo que havían vist. — Sou lo primer espanyol de ambos mundos.»
«Tot axò no es rès; a Espanya'l cafè té de tenir tres bullides rabioses: per que no més nos agradan les bombolletes: sinó, no se'n beu; més nos estimem oli de vidriol ab un terrosset de sucre y quatre gotes d'anissat.» Volían presentarme al President de la República.» No hi aniré, — els vaig respondre. — Se'n recelaría de mi; juga ab los daus carregats, no'm podré estar de dirli y'ns enfadaríam. — Encara no van passar tres mesos, la República era a ca'n Pistraus, y ell, Napoleon III, ja dalt del candelero. Per axò no m'hi vaig volguer confrontar; li haguera parlat nèt, hagueram renyit, una paraula haguera portat l'altra, jo li hauría cridat tirano, y ja hi eram. Ell tenía geni; jo'ls necessitava tots tres Napoleons; hi havía d'haver desafío a mort. Comprometía la pobra Fransa, y jo quedava malament per que l'havía anat a insultar a casa seva. —