Jo sí que'ls vaig dexar parats, que tot París me conexía y'm van treure un motiu francès per donarme mèrits. Naturalment, que'm presentava a les reunions ab los millors trajos. Un día, a un dinar d'etiqueta hi vaig anar vestit tot blanch: barret de palla, levita, pantalons, armilla, tot de dril planxat, lluhent, que semblava un americano de cartolina.
¡Qu'es bizarre l'espanyol! deyan entre ells parlantse vora l'orella. Jo'ls entenía com si ho diguessin en català, ab lo gesto de la cara; però no'ls hi podía respondre al cumpliment per que no usava l'idioma: feya dos díes qu'havía arribat. Lo més necessari ho deya tant clar com los nacionals, sinó que m'escorxava'l coll per fer les erres al seu estil. Fins van picar de mans al entrar jo al saló; de cortesíes no se'n fan tantes a un besamanos com les que vaig tenir que fer jo sol per correspondre a tothom. Son molt cumplimentosos allà dalt, y les Madames..... tenen la cara com un satí. Per cada senyora s'esmersavan quatre petons ab l'ida y vuelta: dos que me'n feyan elles a la cara, y dos de bescambi
Pàgina:Noveles (1906).djvu/160
Aquesta pàgina ha estat validada.
156
emili vilanova
