Lo tender, qu'es un home que quan troba un ditxo's fa compte que es ben seu y l'aprofita y'l gasta a venal, tant si ve a tom com capgirat, axís que'ls aprenents s'enfilan al taulellet ho fa reparar a les minyones que despatxa, dientho sempre del mateix modo: «Vuyt hores, pubilles; lo banch de l'obra ja està ocupat.» Y com la primera vegada que ho va dir, agradà l'acudit, ho repeteix cada dia, avansant la rialla ell mateix per si les minyones se'n descuydessen, y'l seu bon humor no'n val de menos fent diariament la matexa broma de gasto.
Fa anys, més de quaranta, aqueix taulellet qu'ara queda bo y solitari tot lo día, sense que servexi pera cap obgecte, en aquella època sempre estava concorregut y era'l millor ornament y cop de vista que tenía'l carrer, tant si se'l miravan venint del de la Fenosa com entranthi pel d'en Malla ò guaytantlo desde l'Argentería.
