cadora, viva, animada, que s'explayava en pintoresca xerrameca fent porteta pel vehinat, formant rotllo de passavolants ò coneguts, bestrayent sempre y ell sol, per que's posava motxo y marxava si algun altre trapasser li feya la competencia, ab l'agravant de qu'era tan desenganyat que no creya a ningú y no volía perdre temps escoltant rondalles.
L'altra, la que li servía d'estar per casa, surruda, reservada, d'un sistema abreviat que's feya entendre ab signes, ò mirades, ò tossint, estalviant renys y paraules. ¡Se li conexía que
havía manat soldats venturers, sent cabo de la Milicia Nacional, en temps de llibertat!
Explicant l'ordre y rigor que tenía establerts a casa seva, deya qu'als seus fills, quan eran petits, fins als tres mesos los havía dexat plorar y fer rebequeríes; passat aqueix terme, entravan a la major edat y no piulavan encara que'ls reventés lo mal de ventre ò posessin d'un cop tots dos rengles de dentadura.
— Però, senyor Janet, axò era un despotisme. ¿Còm ho feya per lograr que l'entenguessin? — li preguntavan.
Pàgina:Noveles (1906).djvu/155
Aquesta pàgina ha estat validada.
151
caricatura
