Y, ¡que placentes eran elles a pesar de la serietat ab que les deya! y ¡còm era difícil escoltàrsel sense escapar lo riure davant sa formalitat, sa fesomía bronca ab tirats militareschs, lletja ademés per sa color morena cuyrosa, sos mostatxos grossos, crescuts de banda a banda de galtes a lo Víctor Manuel, que no bastavan, a pesar de sa espessor, a cubrir una boca desmesurada, com una gran esberla que li dividía la cara en dues parts desproporcionades!
Y, de debò; ningú se n'havía rigut may davant seu. La mentida ò concurrencia de mentides que relatava, s'havían de pendre tal com ell les deya, sense mermes, ni dubtes, ni atenuacions ò posats benignes; que imposava la seva serietat de tal manera, qu'un havía de carregar ab lo farsell de sa patolla y endúrsel convensut com si fos verdader. Nó, per que, en mitx de son exagerat aparato de valentíes y esforsos, se veya que era home sèrio y despòtich, ab algun cop de puny sobrer pel burleta que li hagués volgut fer portar la lliura.
Tenía dues naturaleses; una, la que mostrava en públich, comuni-
Pàgina:Noveles (1906).djvu/154
Aquesta pàgina ha estat validada.
150
emili vilanova