Aquesta pàgina ha estat validada.
110
emili vilanova
da, — va respondre'l senyor Jaume.
— ¿Es casada?... me'n alegro. Volía comprar un vestidet per una nena.
— Donchs, tindrà qu'anar al carrer de la Boquería.
— Sí que dèu haver fet bon casament...
— Per ara...
— Jo li dich que me'n alegro que ho hagi ensopegat, pobre noya. Escólti... no diu qu'era bordeta?
— ¡Ansia al botavant! A sapiguer a Salamanca; ¿qu'us ho pregunto si sou borda vos? — cridà'l senyor Jaume incomodat.
— Es que no'n só; ahont và aquest home!
— Y donchs, ella tampoch: es la noya de casa.
— Perdóni. —
* * *
Passà molt temps y la Tristeta no els anava a veure. Prou ne parlavan ell y la Caterina a les hores de dinar, retrayent ses gracies, son bon gènit, y sobretot l'anyorament que'ls hi
