Pàgina:Noveles (1906).djvu/11

Aquesta pàgina ha estat validada.



I


Lo carrer d'en Malla ve a ser una androna llargaruda que separa dues rengleres de cases, quals obertures, encarantse mica ensà mica enllà, sembla que's mirin fit a fit, com si'ls edificis se volguessin abrahonar.
Pel costat de l'Argentería s'hi entra per una volta, y altra volta rònega, de passadís estret, li dona exida al carrer d'en Burgués. Poch coneguts son aquests carrerons, y menos freqüentats encara; per lo que's refereix al d'en Malla, pot dirse sens exageració que sols hi entran, llevat dels vehins, los amos de les finques pera arreplegar lo recapte dels lloguers; los argenters que, a estil d'es-