Espanya no porta calses. Quan faig un saludo, sé que me'l tornan y no s'agravían de que un pobre treballador hi gasti franquesa, però ab modos. ¡Com qu'un hom no'ls ha ajudat a pujar al candelero!
Me diuen fanàtich! Jo, qu'he navegat, sé de qui tinch rebuts favors, y m'aconsello tot sol. A molta gent que passan per sabis, tocant a certes qüestions, donchs, jo'ls tinch per uns necis. Aquí teniu lo meu modo de pensar y de la manera que's viu a casa.
— Ben parlat, minyó. ¿Còm us dieu que no me'n recordo? — preguntà'l senyor Jaume.
— ¿Que no haveu sentit que tinch lo meu patró en un quadro, retratat ab una jupa de pell de xay y una cabellera com un fil d'or, qu'en mirantlo no més un ja ho diu: té de ser Sant Joan per forsa, per la hermosura de la cara y pels seus tirats de noble?
— Es una veritat; perdonèu, Joan; com qu'aquí tothom bestreu, no us havía sentit del tot.
Anèm al cas, per que dels que han parlat y resulta que tenen desa-
Pàgina:Noveles (1906).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat validada.
100
emili vilanova
