Pàgina:Noveles (1906).djvu/103

Aquesta pàgina ha estat validada.
99
tristeta

Allí sembla la sala del trono y'l quarto dels edecans. Lo floret del Calendari posat en imatges. Totes tenen los tres entorxats y día de festa a sobre: Sant Joan, qu'es lo meu director y'l que'm dexa'l nom. Santa María, la Senyora de la dòna. Veyàm ¿quí axeca'l gallo davant de aquestes exquisitats?
Esperèu, ja riureu un altre día, que no estich llest. Sant Jaume, aqueix té salva de canons y gala ab uniforme nou de plumero y guants blanchs per tot estrop. Y'l Sant Cristo de Balaguer per punta y remato, qu'es més valent que la Magestat de Caldes, que'l de Piera, y ningú li replica, y lo qu'ell mana's fa, qu'es mariner que'ha navegat riu amunt ab ciris encesos, venint de qui sab hont sens errar lo rumbo fins que va tirar ancla y va dir: «Aquí m'establexo, Ciutat de Balaguer.»
A casa no n'hi hà d'estampes ab lo retrato d'en Riego, ni de Cristina ab l'amnistía, ni de Leon ò d'Espartero, ni ab boyna ò morrió. No hi tenim fè ab la classe de tropa, ni de conxorxes d'opinions ni de partits. Massa pasteleros; per mor d'ells la