los da-capo que 's suprimian y las transposicions exigidas per la tiple ó 'l caricato, se las pegaban intrépits ab Joseph Verdi, ab Gaetá Donizetti, ab Joaquim Rossini, ab lo Sursum corda!
No hi habia obra per embolicada que fos que no quedés transparent com una reixa després d' un parell de provas... Las complicacions se suprimian y 'l llápis del mestre corria marcant més ojos que no n' hi ha á la superficie d' una tassa de caldo gras.
Lo públich, compost d' uns quants Tarragonins que no deyan mal ni bé y d' un parell de dotzenas de Senyors empleats del Gobern ó militars; s' ho empassaban tot com anissos.
Un vespre 's cantaba un' ópera en la quina hi habia uns quants compassos á solo encarregats á las trompas, mes lo director, assentat davant d' un harmonium, no tenint prou confiansa en los seus trompistas habia donat instruccions la vetlla al ensajar, y quand vingué 'l solo, en lloch de trompas, lo públich erudit escoltá las notas ploricosas del harmonium.
Lo Ramon recordaba que durant l'entre
