carnestoltas, las missas cantadas, professons, enterros richs.
Sas tias mentres tant guardarian la botigueta, planxarian los plechs, si 's feya barber, ó farian camalls de calsas, butxacas, feyna de poca responsabilitat si 's feya sastre...
Fins per comensar, si li convenia, diria al Ventureta (lo seu home) que 'l prengués d' aprenentet. Quand estigués una mica ensinistrat aniria á sastreria de més luku perque aixó sí, á casa seua no més feyan sotanas y roba interior per aquells bons senyors del Capitol que no miraban gayre prim en qüestió de modas.
L' espardenyer de sota la volta, que també estaba al corrent de las deliberacions, l' aturaba al véurel passar; y foradant y reforadant l' apretada llata que constituhia la sola, ab l' enmanegada agulla que tot enrahonant untaba dintre una banya plena de seu penjada al costat del banquet; li deya que res li aniria millor com lo fer espardenyas... apendria l' ofici, per dirho així, sense surtir de casa. Quand fos fadrí, si 's portaba bé com era d' esperar, ell podria rellogarli la botigueta hont s' estaba d' alló millor: á la fresca l' istiu, á suplutj l' hivern.
-Espardenyer! sastre! barber! quins ofi
Pàgina:Niobe (1889).djvu/78
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
