saltaban á terra y'l nen seguia las roderas al costat del carreter que no més feya que xiular. May habia ohit altr'home tant bon xiulador. Refilaba unas passadas! que ni ab un fluviol las hauria tret millor cap rabadá.
Devegadas interrogat per son companyonet de ruta li deya noms de masías, de viletas.
Feren suvint parada y beguda, es á dir, la beguda la feya'l carreter. La tia y'l nen poch begueren, poch menjaren! y ja ben tardet arrivaren davant Tarragona.
Acababan de fer pa y trago á la porta d'un hostalet que sens preguntarho al carreter sapigué com ne deyan: «Tetuan».
Unas lletras grandassas pintadas á la paret ho cantaban á tots los passants que com ell sapiguessen llegir.
Era'l primer hostal ab lletrero que veya, lo qual li indicaba que la ciutat no era lluny. Allí tothom deiba saber de lletra y com debia haberhi tanta mena de botigas per forsa debian pintarhi lletreros.
Habian arrivat á hont la carretera que vé de Valls, es creuhada per altre que vé de Reus.
Lo carro s'aturá. La tia y'l Ramon saltaren altre cop á terra; ella digué al carreter hont debia portar lo fato, y'l vegeren trencar á má esquerra cap dalt á ciutat.
Pàgina:Niobe (1889).djvu/69
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
