y una pedrota grossa tement que no s' hi aboqués un ó altre. L' aygua que bebian y pe 'l gasto l' anaban á cercar á la fonteta de l' abeurador... Ben arrasseradas á la paret de sol ixent hi tenian mitja dotzena de girasols, grossos com plats de foch; dos rosers, un crestall de.fioricols y un altre d' ápit.
Ni 'ls gira-sols li feyan goig, ni 'ls muixonets salant d' un bastonet á l' altre de llur gabia...
Ni sisquera parlá als conillets... en quant á las gallinas li feren rabia per llar posat indiferent, llur caminar estarrufat...
Al mitj del corral, assentat damunt las pedrotas que tapaban lo pou comensá á adonarse de la gran quietut que per tot regnaba. L' idea del may més comensá á pendre forma en son cervell.. Fins á las horas, lo moviment inusitat del carrer, las psalmodias dels capellans, la presa de possessió de la tauleta, dels gayatos del padrí, las probaturas de la serreta, l' habian entretingut. Li semblaba que 'l padrí no era lluny, qu' aviat lo tornaría á véurer...
Mes las horas passaban y 'l padrí no tornaba... ni tornaría... no 'l veuría més... maymés! ni dintre un any, ni deu, ni trenta, ni mil... may més.
May més!
Pàgina:Niobe (1889).djvu/62
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
