Pàgina:Niobe (1889).djvu/56

foren senyors d' aquellas terras. Si s' hagués sentit fort del tot, puix malgrat sa trencadura de la cama era bon caminador, baixant altre cop, haurian atravessat lo casi aixut Francolí, á las passeras de sota l' Espluga, y per fora 'l poble, haurian anat fins á Poblet, recorrentne l' abandonada clausura, parlantli ell de la gent que la fundaren, l' habitaren, l' enriquiren; com si á cada voltant del claustre haguessen de trovarse ab l' hermitá de la Lardeta, ab aquell rey moro de Ciurana tant bon Christiá que li feu donació dels boscos y terras, ronyó del Priorat. Li hauria contat la historia del moster, palau, fortalesa, arxiu, sepulcre reyal.; que sols cumplí plenament sa missió, segons ell deya, mentres Catalunya fou nyora de sí mateixa. Un cop Espanya gobernada per Reys de Madrid, dels Austrias en ça Poblet s' habia fet adulador, cortesá, reyalista, mes que 'l rey...
Segons los hi contaba un vellet de Vimbodí, de parlar franch y sens mácula: allí a Poblet, se reuniren los primers carlins, allí s' ajuntaren los facciosos que ajudaren al baró d' Eroles... Lo Ramon preferia á las conversas de carlins y cosas d' ara, que son padrí li parlés dels Abads gloriosos dels temps passats: los Conill, los Porta, los