senyora Josefa Garriga, que sols li 'pertanyian lo breviari, un cálzer d'argent daurat y un rosari encadenat de coure ab una creu del lignum Crucis .... Com l'habian enterrat ab lo rosari que 'l cálzer era á la sacristía, quedaba per inventariar... lo breviari! «No cal escriure per tant poca cosa» se'n aná dihent lo senyor de ca la Vila... Y encara
qu' hagués escrit! Lo breviari era per lo Ramon. Estaba escrit en las darreras fullas blancas.
Aquella mena de carta deya:
Ramon Garriga! fillol amat!
Si quand tu sigas possessor d'aquest llibre Deu misericordiós me fá la gracia d'escoltar los prechs de mon ánima, no ho haurás perdut tot. Si mas faltas m' allunyan de la Divina presencia... quín patir lo meu... per tú! per mí!
Sentintme morir t'he recomanat als cors caritatius que m'ha semblat podrian serte d'algun conhort... Confio, y confia en la Bondat del Senyor... Sigas modest, agreehit, amorós per ta tia Pona .... Considera
que nasqué filla de gent rica, que fou senyora de caudals y terras, que sa vida ha sigut un sacrifici continuat per faltas d' altre... Si be la veus anar y venir son es-
