deslliuréunos de febres, pestes, mal d' ulls, de caixals; doneu fills al qui 'n necessiti pera ajudarlo en sas feynas, llet á las mares, pera estalviar mesadas de didas... y res més. L' autor del goig no promet en cambi, ni ser caritatiu, ni ser humil, ni perseverar en la virtut. Ho demana tot sense comprométres.
Los que son padrí prefería eran los verdaders goigs: lloansas á Deu, á la Verge, als Sants; los qui sols demanan pau de l' esperit, tranquilitat de l' ánima, los qui son actes dels qui humils y sabis cercan un remey á llurs mals, més enllá del mont material, dels qui podent set relativament felissos ab la certitut de bens eterns no volen privarse de tal riquesa.
Un dels primers goigs que sapigué, fou lo del sant del seu nom.
Confessor de Reys,—de reys y de Papas
després un altre també en lloansa de Sant Ramon en lo quin l' autor diu que 'l Sant
nasqué á Portella en la Sagarra.
Puix altíssima virtut
Deu del cel vos ha donat.
Vulláunos donar salut
