Pàgina:Niobe (1889).djvu/41

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ell li deya cosas rialleras pera tréurerli falórnias del cap y quand lo veya tranquil si bé desvetllat per la passada crissis de las carassas li recitaba coblas, goigs, alabansas de sants, verges y santas que de mica en mica anaba aprenent de chor y l' encisaban.
Son padrí'n sabia de tota mena y fins potset ne composaba en lo doble sentit de tréuresels del cap y de corretgirlos; puix n' hi habia vistos d' estampats entre mans ab ratllas d' impressió esborradas, ab mots tatxats qu' ell reemplassaba á la ploma dihéntli que certs goigs deyan cosas massa revessas per la seua comprensió, que més valia 'ls aprengués de memoria tal com ell los hi dictaba. No volia que n' aprengués d' aquells en que 'l fidel no mes pidola sense ofrir, dels qui dictats per un sentiment massa egoista son verdaders requisitoris. «Gloriós sant» n' hi ha que diuhen, vos qu' habeu sigut tant virtuós, qu' heu sufert lo martiri y que per consegüent debeu tenir certa influencia, intercediu per nosaltres, obteniu pe 'l nostre terme plujas á temps, que may hi cayguin pedregadas, ni llamps, ni geladas massa fortas, curéu lo nostre bestiar quand hi haja alguna passa y de més á més, ja que 'l demanar no costa rés,