arrós fos no mes qu' ensetat, lo peix una mica cohent, los rovellons ab sa goteta d' amaniment damunt del mánech, lo perdigot cuyt poquet á poquet y en foch de llenya d' alzina ó de redoltas; la coca ben tendre, la crema una miqueta, alló que s' en diu un casi res, cremada. Li feya disertacions sobre la mena de vi que s' esqueya per mor del romesco, dayant la perdiu, com acompanyament dels rovellons.
Reviscolat per l' agradable perspectiva d' altre bon dinar que no li costaria cap diner, content, expansiu, com si los á caseua, anaba y venia del menjadoret hont nos paraban taula per nosaltres dos sols, á la gran sala plena llavors de marxants de vi, corredors, ramblers richs, que discutian sobre bellesas y taras de fruyts ó bestias esperant lo moment de la dinada en comú. Tothom lo coneixía, de per tot li donaban lo crit: «¿Vosté per aquí? me figuraba qu' habia renyit ab l' hostalera.» Qui 'l bromejaba ab paraulas barroeras, altre ab exagerat aticisme. Ell per tots tenia resposta.
Ja feya mitj' hora que jo farfullaba papers del bagul quand ell comparegué precedint una mossa que portaba una ferrada plena d' aygua... «Per posá 'l vi en fresch» me deya obrint los ulls com relotges de tapa «l' he
Pàgina:Niobe (1889).djvu/30
Aquesta pàgina ha estat revisada.
