Pàgina:Niobe (1889).djvu/21

soporti sas teorías musicals, qui li compri sas minas, qui vulga de sas pinturas, qui li doni monedas falsas pera tréuren «la mica de metall bó qu' encara hi queda,» qui riga de sas ximplesas... ó per desgracia, habent envellit, la tranquil manía s' ha tornat dominant cabória qu' enfosquint las escletxas lluminosas de llurs cervells, ja tant trasvalsats, ha allunyat ai ser caritatiu que 'ls feya festas y tot rihent los ajudaba á no morir com gossos dins la rodera d' un caminal!
Sers desgraciats, si sou encare d' aquest mon; lo qui essent ell xiquet y vosaltres gent granada, reya de vostras passadas vos defensaba dels qui us feyan plorar y tant com podia vuydaba son butxacó pera omplir vostre fardell sempitern; ó amable senyor Aris, vostre sarró posterior de la verda casaca; ferotge Piton, ta boca riallera y monstruosa; ó Ton boig!... te posaba un bastonet de pega dolsa entre 'ls dits de la má manqueta, qu' anabas llepant tot traginant cantirets d' aygua; ó Mut de l' artillera!... Jo que visch lluny, jo 'l vostre compatrici, escrich vostres noms penso en vostras personas y ab coral afecte us envio un «Deu vos guart.»