Portas y finestras, sols ne pintaba quan la crudel necessitat de menjar l' atiaba. Si anaba balder de quartets prefería no rebaixarse á semblants feynas, y ab son fardellet suat sota 'l bras, las ulleras ben estacadas,los peus calsats de sabatas ab sola d' espardenya, la levita arremangada á tall dejech y una gorreta ab pala de cuyro, decantada del costat del sol, se la emprenia cap á Valls, cap á Falset, á las Borjas, en busca del rector desitjós d' un bon Sant Sebastiá ab força sagetas, d' un robust Sant Cristófol passant rius ab un Jesuset al bras y com mangala un arbre fin al sostre.
Devegadas quand son altre negoci de monedas falsas ho exigía, fins anaba dret á Barcelona... tot xano xano, de «poble en poble» com deya ell. «No es precís cansarshi, «ningú m' espera en cap puesto.»
Pobrets artistas desconeguts, mansos d'esprit que ningú espera mar en lloch, atormentats per l' afany de produhir obras d' art y las ganas de menjar calent un dia qu' altre!
Animas infantils, benéyts com nosaltres cristians anomenem als qui nos avis los mussulmans anomenan benehíts... sants... ¿qué deu ser d' ells? viuhen encara? cercan: l' un qui escolti sas comedias, l' altre qui
Pàgina:Niobe (1889).djvu/20
Aquesta pàgina ha estat revisada.
