Pàgina:Niobe (1889).djvu/16

vant centenars de romeus digué al Sant Pare «vanimos de Tarragona, terra de bon vino.» (histórich.)
M' aturaba al trovar al Titit fent comedias. Sa comedia, sempre la mateixa, consistia en mitja dotzena de frases incoherents barrejadas de castellá y de catalá que recitaba furient, en mitj d' una dotzena de dochs que feya riurer.
Duya sempre á la má un parell de canyas ab las quinas l' una figurant l' arquet y l' altre 'l violí, ab forsa contorsions y veus estranyas tocaba la Safiata.
Després venian los parlaments:
«Si, don Sanxo, jo l' hay visto que li hasia l' amort.
Infame traidor!
Si subo á la muralla te llenso de cap avall.
Bacat cobardes!... Per amunt y per avall.
Sañor Duca!...» y's ventaba grans revesos que li feyan batllofas y s' esquerdaba las canyas pegantse grans cops al cap fins que, rendit, las galtas com pebres vermells y la veu enrogallada s' aturaba y feya la capta.
Mudaba de cantonada y altra cop Safiata!
També 'm venia á la memoria lo Mut de