Donchs si; al igual del bras de Santa Tecla, de la capelleta de Sant Magí, de la Capona, de las barrinadas á la pedrera mentres los presidaris dinaban, de las sacristanas de Santa Marina ó Sant Magí ab llurs cantirets de llaurat cristall, del ball de cocas per Sant Joan, dels fochs de teyas en las graellas; m' era precís preguntar per aquell bon senyor del Capitol .. un de secardí, vellet, torsat per la neurosis, que vivia redoltat de gatets y gatassos. Tants ne criaba que tothom l' anomenaba lo Canonge dels gats.
També m' interessaba saber entre la gent d' iglesia lo que s' habia fet del Payo dels Caputxins un sacristá mal humorat, esgarrat d' un bras per mor dels escolans, qu' un cap.al-tart essent ia fosch per dins l' iglesia, volent venjarse de las pinyas que massa suvint los hi distribuhia, feren un munt de banchs davant l' altar de Santa Llúcia, cridantli després: Payo! Payo! Lo pobre, eixí tot furient de la sacristía empaytantlos atracá de proa al munt de trastos, un banch dret li caygué damunt, patapum! lo bras trencat...
Semblaba desitjar que tota la quitxalla fos com ell, tal era la ferocitat ab que per un tres ó no res, etjegaba un cop d' apaga
Pàgina:Niobe (1889).djvu/13
Aquesta pàgina ha estat revisada.
