Pàgina:Niobe (1889).djvu/102

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

empaperinarlos en cartutxos de duro. Ja n' habia fet tres y encara quedaba moneda. En compte de donar llum donas fum deixa trevallar á quí té feyna.—
 Com la gatzara creixia, ab una esgarrapada prengué 'ls darrers quartos que li quedaban per comptar y comparegué al obrador ab los punys closos y plens de metralla que feu moviment de voler llansar als dos amichs, assentats l' un al costat de l' altre llegint en alta veu lo mateix llibre.
 Tant engrescats estaban que ni sisquera vegeren lo gesto de la senyora Munda.
 —Alsa fora d' aquí! digué espenyent ab lo genoll al seu fill que precisament ocupaba sa cadira y donant al mateix temps un cop de colze al Ramon que seya en lo tamboret d' una cusidora que mancaba... Anéu á la botiga si voléu xarrar y fer fressa.
 —No s' hi veu? que somias? Ara mateix he mocat lo blé de la llumanera, l' oli 'n sobreix.
 —Hi fa fret, afegí 'l Kildo.
 Y la senyora Munda no insistí reconeixent implicitament que tant com feya tébi y de bon estar al obrador, feya trist y glassador á la botiga, mitj ennegrida per recons