Lo llum de petroli sospés al sostre aclaria 'l vetllador plé de retalls, de pessas comensadas, de gafets y troquetas presas y deixadas per manetas finas, marcadas en l' index per las feridas de l' agulla ó la pressió del didal.
Las propietarias d' aquellas mans eran mitja dotzena de mossas jovens; casi criaturas duas d' ellas: una que 's deya Emilia y un altre que 's deya Carme. Eran cusinas, fillas de dos germans; y físicament se semblaban tant que moltas vegadas las habian prés per bessonas. No eran gayre altas ni l' una ni l' altre, morenetas, ulls vius, bocas frescas. En lo que més se diferenciaban eran en lo carácter.
L' Emilia, afectuosa y sensible, al menor reny, per la més petita observació, feya un morret molt graciós que precedia las llágrimas; y si 'l reny continuaba rompia á plorar. Per igual ó més séria observació sa cusina Carme reya quarts d' hora seguits. Llur mestressa las estimaba com fillas y per broma las anomenaba sempre la Perleta y 'l Virolet. Ellas protestaban d' aquells renoms qu' en boca de cusidoras envejosas ó burle
