Pàgina:Mort d'en Jaume d'Urgell (1896).djvu/11

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y ensenya á perdonar: pujt á mos llabis!..
Ah, no: jamay; que aquesta creu deshonra.
Es al puny de la daga ab que ells fereixen!
Lluny de mi; jo no 't vull, que tu 'm recordas
no la creu de Jesús, la del mal lladre;
y en ella pregan los botxins dels pobles!

Pausa.

Tot va i acabar. Adeu, pàtria volguda.
Jo fino al pum, tu finaràs altr' hora.
De ponent ha vingut la nubolada;
no has tocat á mal temps: Deu t' abandona.
Oh, mos fills estimats! Oh, Catalunya!
Ahónt sou, ahóm!... Ayre!... Veniu: s' emportan
vostre Rey! Assessins!... Meva es la terra!
Ningú... respon! Ja es tart. La patria es morta!

Cau mort.



TELÓ