Missatge institucional del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya
Benvolgudes i benvolguts compatriotes,
Va ser exactament en aquest Palau de la Generalitat, al Saló de Sant Jordi, on la primera setmana de juliol del 1713 es va fer una votació que canviaria el curs de la història dels catalans.
Davant de la gravíssima situació que vivia el Principat per la imminent arribada a Barcelona de les tropes borbòniques i el començament del setge contra la ciutat, es va convocar la Junta de Braços, que substituïa les Corts Catalanes quan no es podien reunir. Calia prendre una decisió vital. Calia decidir entre la submissió o la resistència a Felip V.
Avui, gràcies als nostres historiadors, sabem perfectament com van anar les intervencions, fins a la votació del braç reial, que representava les viles i ciutats. Per 78 vots contra 45, es va optar per resistir.
"Va ser obra, veritablement, del poble", va afirmar contemporàniament Ferran Soldevila. I, certament, el resultat del braç de les viles i ciutats va fer decantar la balança de tota la resta. La sort de Catalunya estava decidida: es defensaria fins a les últimes conseqüències un dels sistemes constitucionals i parlamentaris més antics d'Europa, el català, que aquell 1713 ja comptava cinc segles. La decisió no l’havia pres cap rei, sinó els representants dels catalans.
Aquella votació de fa 300 anys va ser segurament un dels actes de sobirania plena més importants que ha fet el nostre país en l'època moderna. I els catalans de 1714 van defensar-lo fidelment fins al darrer instant del combat de l'Onze de Setembre, més d'un any després. El seu exemple perdura en la nostra memòria, com ho fan sempre en la història dels pobles aquells que han brandat la bandera de la llibertat per damunt de l'interès particular.
Demà és la Diada Nacional de Catalunya i, com fa 300 anys, som en una nova cruïlla històrica per al nostre país. Ens cal decidir si davant de les injustícies, les amenaces, la por, la violència, les presons i l'exili ens conformem o resistim i avancem.
Us convido a fer valdre sempre la veritat, a desemmascarar la mentida quan faci falta. Us convido a mantenir sempre el bon to i el somriure, malgrat els insults i les humiliacions. Desitjo que visquem lliures, amb totes les conseqüències, i que només ens deguem a la consciència íntima de persones demòcrates i pacífiques. I per damunt de tot, defensem aferrissadament, apassionadament, les llibertats democràtiques.
Per això dediquem aquesta Diada a la llibertat. Perquè la llibertat no fractura mai. Allò que fractura és la seva absència.
