Batejada ja la criatura, lo padrí passa á donar los noms al Rector pera extendre la partida de batisme. Fet aixó, súrten tots tirant, qui nous, qui confits y atmetllas á la maynada, ocasionant entre esta verdaderas lluytas de lleugeresa y de forsa, fins que arriban á la casa dels pares de la criatura, hont se fa un sopá ó bé un refresch, acabant així la festa. La padrina acostuma á regalar á la partera pera caldo una ó dúas gallinas segons sa possibilitat.
Antíguament se feyan grans festas segons tradició. Si s' casava nuvi fora del poble, marxava ab sos convidats, anomenats camarells, uns montats, altres á peu, presentantse á casa de la núvia, que ja estava arreglada ab sa comitiva, passant desseguida á la Iglesia pera casarse.
Ja casats, sortían cap al poble del nuvi.
Era costúm y encara en alguns pobles succeheix, de portársen ab carga separada las robas de la núvia enganxant en la expressada carga un parell de gallinas, que s' anomenan garrots, pera fer caldo als nuvis; y passa algunas vegadas que l' caldo lo prenen los camarells, fent bullir pe 'ls nuvis las plomas no més. Si l' nuvi ó la núvia han estat casats, se fan encara esquellots fins que han pagat un pico de vi ó altra cosa semblant que se 'ls hi ha senyalat. Es costum que va perdentse. Avuy se casan generalment sols ab dos testimonis que l' Rector té á disposició sense fer festa.
Los enterraments se fan generalment acompanyats del bé, ço es, ab funerals que consistéixen en tres missas de difunts, cantadas, absolta y de-
