Pàgina:Mestre Olaguer (1896).djvu/11

Aquesta pàgina ha estat validada.
— 7 —

No: un tros de pa. Deu 'ns en dó! Tres dias
que no he tastat ni un mos: oydá! Mes ara
busquém balas y prou. La fam... qu' esperi.

Se fica 'l tros de pa á la butxaca. Registra altre cadaver.

Qui sab si aquest... Qu' os noy! Sembla que riga!
Ah, malehida guerra! Ni una sola!
No tinch cor per seguir, que semblo un lladre!

Dubtant y resolentse per ultim va á un altre cadáver.

Té 'l darrer. En Ramon. Es fret que gela!
Ni una tampoch! No puch mirarlo! El pobre!
Tant graciosot y cor obert! Y ara
la seva dona está esperant que torni!
Ah, que n' heu fet de mal! Y sempre, sempre
per lo mateix. Per goberná' aqui á casa:
per tractarnos com bens que se 'ls degolla!
Y en bona fe qu' ho hem sigut bé massa!
Y ell molt més que ningú. Tot s' ho prenía
pel bon costat; y res de mal s' ho creya.
Fins un dia... y de bo que vaig cremarmhi.
Un matí que al devant de la botiga
feya cantant ab mos fadrins un carro,
d' aquells de cuatre rodas per la sega.
Gayre be era enllestit, y sols mancava
encerclá á cops de mall l' última roda
que afinava 'l ribot, mentres qu' en terra
lo cércol s' enrojía en mitj de brasas.
Ell que allavors passava, me va empendre.
—Mestre Olaguer, que Deu vos do bon dia.—
Encaixém ab aquesta, y li pregunto:
—Qué hi ha de per llá dalt?—Han vingut lletras.
Diu que ja tenim rey: que ve de Fransa,
y 's dirá Felip V.—Felip? La peste