Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/9

de molts anys, la seva senyora qu' era d' aquell pays y un fill d'uns vuit ó nou anys. Sos respectius noms eran lo Sr. Mata, D.ª Angela y Andreuet; dos matrimonis catalans; dos joves orientals; un anda­lús; dos valencians: lo célebre D' Alvini, «Jap of japs», que ha tre­ballat ab aplauso en lo nostre circo ecuestre y la seva dona Mis Kara; un prestidigitador anomenat Mottini; y altres molts que en aquest moment no recordo, formant un total de 186 passatgers en­tre las classes primera, segona y tercera. Formaban també part del passatge dos joves catalans, doctors en medicina y xicots molt apro­fitats. Eran D. Alfredo Bonaplata y D. Joseph M.ª Bofill que, junts ab en Gustavo, foren mos companys inseparables de viatge.
 Tornant al moment de la sortida, dech dir que 'l temps 's pre­sentava bastant bó; 'l sol 's deixaba veurer ab extensa claretat interrumpida sols momentáneament per algun núvol que pretenia sombrejarla, y si be en alta mar debia regnar bastant fort lo vent, sem­blava que 'l Fivaller no s' en preocupaba ó á lo ménos hi pensaba molt tranquil y confiat. Lo motor respiraba ja ab més forsa, segons era la espessa columna de fum que despedia l' ample ximeneya. Estrepitosos remolins revelavan que la máquina estava ensaijant. Allavors vareig pujar jo ab altres passatgers á la toldilla de proa pera contemplar la operació de aixecar l'áncora. Se doná la senyal de partir. L' hélice ressonant á la popa, assotaba lentament ab sas palas las primeras capas d' áygua, y tallantne sa superficie lo vapor comensá sa marxa.
 'Ns trasladarem á la toldilla de popa y vegerem desde allí la tant bonica y celebrada costa catalana, ab algunas de sas blancas casetas escampadas; inmensos camps cultivats, brotadas vinyas y també alguna elevada ximeneya anunci y guayta volguda del trevall. La mar que 'ns separaba de la costa tenía un color vert brut; lo vent refrescaba, varios barcos s' allunyaban de la costa; molts vapors passavan deixant blanca estela en lo mar y negra línea de fum en l' horisont, pero á tots s' adelantava lo Fivaller sense lo més petit esfors ni caminar á gran velocitat.
 A las tres horas de navegació 'ns posarem á la vista de Tarrago­na, primer port de nostre escala, y mentres tots los passatgers contemplavam agradablement una escuadrilla de pescadors entregats á las inseguras operacións de son trevall pera posarne després á la venta lo fruit de sos afanys, soná en nostres ohidos lo primer toch de campana que 'ns avisava estar l' esmorsá disposat. Aquell metall ressonava ab gran content de tots, cinch vegadas al dia: á las set del matí per lo chocolate, té ó café; á las nou y mitja pera esmorsar; á l' una de la tarde pel refresch; á las cuatre y mitja pera dinar y á las vuit de la nit pera pendre 'l té. Obehirem depressa tots los passatgers y al moment nos trobarem sentats á la taula ab l' ordre següent: Cap de taula, D. Joseph Batlle; á sa dreta, 'l Sr. Montalvo; á l' esquerra, 'l doctor Gustavo; seguían després, á la dreta, Mossen Pere; á la esquerra, jo; é mon costat, lo doctor Bonaplata; al costat del capellá, lo doctor Bofill, y aixís á continuació tots los demés del passatge.
 La taula, que era llarga, estava disposada en lo centre del menjador. Los vasos, ampollas y plats estavan col-locats, pera evitar los efectes del balanceig y conservar sa natural posició, en uns apa­ratos anomenats balanseras, en los que hi queda tot com encaixonat. Lo vapor semblava insensible al moviment de las onas. Homes, donas y criaturas podian menjar y beure sense cap dificul-