depositat mon equipatje, vareig anar recorrent tots los sitis y dependencias del vapor, com pera imposarme bé de las condicions que reunía ma nova casa.
A las set de la tarde estaba ja tot llest y disposat. Quedaban entradas y estivadas las mercancías de fletament y 's trovaba per despensas y carboneras la necessaria provisió d'aliments y del carbó pera la máquina.
Més tart 'm fico al llit ab la inquieta esperansa de fernos á la mar al día següent.
Era, pues, lo citat dia 23 que veig avans de sortir 'l sol, flotar ja en lo pal trinquete la bandera de sortida y tremolar á popa lo pabelló espanyol que debía recullir y amparar en sos plechs nostra nacionalitat. Tot indicaba que 'l Fivaller estaba próxim á sarpar. La ximeneya estenia ja son negre plomall; los maquinistas esperaban la senyal d' obrir las válvulas impulsoras; tots los oficials convenientment distribuits y apostats pera 'l moment de la sortida.
Formaban aquesta oficialitat: comandant, D. Joseph Batlle; capitá, D. Alejandro Montalvo; oficial i.er D. Francisco Guardiola; oficial 2.on D. Paulino Comas; doctor, D. Gustavo Batlle; capellá, Mossen Pere.
Lo comandant, persona molt experimentada en la navegació é inteligent en ella, era de carácter sumament amable. Tenía uns 58 anys, estatura regular, pero de constitució grossa, cara afable y d' expressió tranquila y barba canosa. Vestía ab elegancia, levita y pantalon blaus, y gorra de igual color ab triple galó d' or.
Lo capitá era un home de baixa estatura, genit prompte y viu, vermell de cara ab bigoti canós. Feya gala de la lleugeresa de sas camas que competía ab las de qualsevol jove, á pesar de contar també ab 58 anys. Marino entés, actiu y vigilant, donaba las sevas ordres ab concisa brevetat.
Lo primer oficial era un home molt serio, de carácter podria dirne inglés, es dir, bastant grave, pero que intimant un poch ab ell, resultaba ser molt amable y simpátich. Desempenyaba son cárrech concienzuda y perfectament.
Lo segon oficial era molt jove, amich de bromas y gran aficionat als jochs de mans. Era lo que se 'n diu un cap de trons.
Lo doctor era fill del comandant y lo seu retrato mateix, sino que era de estatura més baixa y portava lentes. Era un jove molt aprofitat y entés en la facultat de medicina, de lo que 'n doná probas durant lo viatge.
Lo capellá, Mossen Pere, era un home molt alt y sumament gros y gastaba sempre uns colors molt pujats. Gastrónomo de primera classe, pues en la taula era ahont disfrutaba més. Vestia de sotana, pero sempre carregada de llantias, lo cual poch 'l preocupaba atés son carácter, que era de lo més tranquil que imaginar se puga.
La tripulació propiament dita era de uns 60 homes, habenthi ademés alguns mossos destinats al servey dels passatgers.
Lo primer cuidado de cada passatger al entrar pera fer estatge en lo vapor, era visitar 'l menjadó, pera marcar lo puesto de son cubert, formalisant aixís la seva posessió. Després anaba tothom á reconeixer los camarots que segons lo número inscrit en sos bitllets, los hi habian sigut respectivament destinats.
Lo passatje era 'l següent:
Mitja dotsena de frares; un marino retirat anomenat D. Salvador; un matrimoni cual marit era catalá y establert á Montevideo
Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/8
Aquesta pàgina ha estat validada.
