Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/31

 De passatge venian en primera classe vint personas, quinze de se­gona y unas vuitanta de tercera. Entre 'l passatge de primera, hi havia un inglés, Mr. Peter, dos capitans de barco de vela, del Mas­nou; 'n Serena y 'n Grauet, los cuals 'ns feren passar un viatge di­vertit.
 No habentse diferenciat gran cosa aquesta travesia de la del viatge d' anada, res de particular com á ocorregut, tinch de mencionar. Als catorse dias de navegació arribarem á San Vicente de Cabo Verde y ab cuatre dias y mitj més 'ns presentaban á la ciutat de las Palmas de la Gran Canaria.
 Aquesta ciutat que per la blancura de sos edificis tocants á la vora mateixa del mar podria dirse que sembla nascuda de las onas, des­cansa sobre un deliciós vall de palmeras y frondosos arbres que li donan curiós aspecte y agradable estada. La visitarem en entretingut passeig 'n Gustavo, 'n Bonaplata, 'n Bofill y jo, ab companyia del inglés Mr. Peter, 'n Serena y 'n Grau.
 A la nit anarem al Casino á pendre un refresch y á llegir alguns periódichs, pues desitjavam ja saber noticias de nostra patria, y vejerem fixats en lo Saló uns cartells anunciant una vetllada literaria y musical, vetllada á la cual forem desde luego invitats per assistirhi, pero com nosaltres no n' haviam tingut noticia prévia, ni pensabam assistir á cap funció, no vestiam apropiadament ó com requería aquella solemnitat, molt al contrari anavam lo que s' en diu á la negligé, es á dir, ab lo mateix vestit de diari usat en lo barco, motiu pel que 'ns excusavam de concorrhi, pero tals varen ser las súplicas é insistencia d' aquella bona gent que no poguerem menos d' accedirhi ab tot y la perentorietat de l' hora, pues anavan ja entrant á cada moment senyoras y senyors vestits tots de rigurosa eti­queta.
 A nosaltres, ja que no 'ns era possible cambiar de traje, voliam siquiera anar enguantats, y al efecte demanarem á un amich que 'ns acompanyés á alguna botiga pera comprar guants y 'ns contestá que á aquella hora estaban ja tots los establiments tancats, pero qu' ell no obstant procuraria per sa part facilitarnos 'ls guants que necessitesim.
 Compareix al cap d' un rato de esperarnos, nostre amich pero portant sols cuatre parells de guants de tots colors y nosaltres eram vuit. Aqui vingueren los apuros pero també lo nostre enginy que 'ns procurá lo recurs de ficarnos cada hu de nosaltres un guant á la má corresponent (uns lo portaban á la dreta y altres naturalment á l' esquerra) y amagar la que resultaba descuberta á la butxaca pera disimular la falta de l' altre guant, y d'aquest modo arreglats entra­rem en lo saló molt ben decorat y espléndidament il·luminat en lo precis moment en que 'l president, devant d' una escullida concu­rrencia, obria la vetllada llegint un discurs alusiu á aquell acte.
 Nostra presencia va cridar naturalment l' atenció dels concurrents que per bastant espay fixaren la vista sobre nosaltres, trovant sens dubte algo d' extrany en nostra manera de presentarnos allí. Nosal­tres per altre part no podiam contenir la risa que motivaba aquella escena, debent retirarnos del saló pera tornarhi luego, fins á veurer lo finalament de la vetllada, que en veritat recordarem sempre per la xocant y particular aventura á que 'ns doná lloch.
 Descansarem lo resto de la nit en la fonda d' Europa, y al matí següent, despres de fernos servir un bon esmorzar, regressarem á nostres móvils habitacions.