Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/30

que portarem á la capital. Calcularem qu' encara no recorríam vuit kilómetres per hora: tal es la marxa d' aquells carrils que en po­tent número ó multiplicada ret haurían d' influir molt en la trans­formació económica d' aquell país, pues que las grans distancias, la falta de població y també la mala administració son los obstacles més poderosos pera lo seu desarrollo.
Despres de bastantas horas de viatge arribarem per fi á la ciutat de Buenos-Aires de regrés d' una bonica y amena escursió, y habent de confessar, respecte al idioma espanyol, que en aquell país lo destrossan d' una manera lamentable y realment increible.
Dos dias despres lo Fivaller 's disposaba á sarpar pera Montevi­deo. En sa consecuencia 'ns embarcarem en un vaporet que portaba també lo passatje que havia de seguir á Europa y al fi tornarem á nostre antigua casa flotant.
Al arribar á Montevideo, forem invitats altre vegada á la «Quin­ta Mata,» cuals duenyos 'ns repetiren l' obsequi d' un esplendit dinar en lo que hi reyná una broma continuada, pronunciantse xistosos brindis, fins á l' hora que 'l tranvía, passant per allí, devia conduirnos á la ciutat.
Sentida fou la despedida, pues atesa la inmensa distancia que 'ns separava uns d' altres, no era fácil que aquestas visitas se repetissen gaire sovint. Despres de donar una forta abrassada al Sr. Mata, una afectuosa estreta de ma á sa amable senyora y un petó á son esti­mat noyet, prenguerem lo camí de Montevideo, agrahits en extrem de la carinyosa recepció de que haviam sigut objecte y que fará inolvidable son recort á tots cuants tinguerem lo gust de assistirhi.
Altre vegada instalats en la ciutat de Montevideo visitarem alguns edificis públichs y presenciarem un d' aquells dias una parada mi­litar que 'ns va agradar bastant si be los trajes de la tropa deixan molt que desitjar en cuant á presencia y bon gust. Dos terceras parts dels soldats eran negres y tenian bons morritos.
En aquellas repúblicas se comprenen las llibertats y drets polítichs de tal manera que cuan un coronel, suposem, está ja cansat de serho y un capitá vol també un ascens y fins un individuo aspira á graduarse, creuhen trovar en lo més petit pretext, en la causa més fútil que puga senyalarse, un motiu ja bastant pera faltar á sas banderas, pera insubordinarse y produhir un de tants motins ó una de tantas ashonadas com ab malhadada frequéncia tenen lloch en aquell pahis. No sembla sino que en aquestas com en moltas altres cosas portin heredats aquella gent los vicis de la nostra sang. Precis es convenir, no obstant, que de dia en dia van modificant y millorantse aquestas costums, adquirint la vida política la normalitat que es necessaria pera las bonas funcions y millor régimen del Estat.
Arribá lo dia 16 de Juny, dia senyalat pera la sortida del Fivaller, y despres de despedirnos de totas las personas ab qui haviam fet coneixement durant nostre permanencia en aquella terra, á las dot­ze del mitj dia 'ns apersonarem al moll, ahont el vaporet plé ja de passatgers 'ns esperaba. Ab nosaltres vingué lo consignatari ab la seva senyora y alguns dels seus dependents.
Al poch rato pujavam á bordo del Fivaller, que tenia ja la má­quina encesa y no mes esperava la senyal y ordres del comandant pera sarpar.
Lo menjador 's vejé aquella tarde molt concorregut per ser lo últim dinar que 's donava en terra Oriental, finalisant ab nostres vots pera lo felis regres del vapor á Espanya.